"Congelació de les tarifes de transport públic"

ICV-EUiA demanarà, en una moció que es presentarà al Ple, la congelació de la tarifa de transport públic. "La coalició és favorable a una congelació de tarifes i a crear nous títols del sistema tarifari integrat a l'ATM que afavoreixin la fidelització de clients i, conseqüentment, l'augment en l'ús del transport públic".

Concretament, ICV-EUiA proposa que s'estudiï la creació d'una tarjeta T-ANY, al preu de 400 €, vàlida per a les sis zones tarifàries de l'ATM. També es demana que s'estudiï un descompte per als menors de 25 anys i oferir-los una tarjeta anual de transport, T-JOVE-ANY al preu de 200 €, vàlida per a totes les zones tarifàries.
En els propers anys es preveu que la despesa d'explotació del transport metropolità augmenti a causa dels nous serveis, com la L9 del metro, per això, i tal i com preveia la Llei de Mobilitat del 2003, el Govern ha de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic. ICV-EUIA considera que, un cop acordat el nou finançament cal treballar per aprovar aquesta llei.

Congelació tarifes transport públic

Un impost de successions JUST: que paguin els rics per donar serveis a la gent treballadora

David Olivares

Per poder posicionar-nos a favor o en contra de l’impost de successions és molt important trencar alguns tòpics i idees falses que alguns sectors volen imposar en la gent del carrer.

La reforma de l’impost de successions presentada per PSC i ERC (amb el suport dels partits de la dreta) preveu un augment del límit en el valor cadastral de la propietat per tenir l’obligació de pagar l’impost. Això implica que en els propers quatre anys, propietats valorades (valor cadastral, no de compra-venda) en 500.000 euros estaran exemptes de pagar l’impost, això suposa que el 95% de la població no pagarà l’impost. La proposta de PSC-ERC és l’eliminació pràctica del impost, ja que de 900 milions d’euros recaptats passaríem a recaptar 115 milions.

Gerència "Marina Badalona"

Declaracions de Carles Sagués demanant que l'elecció del nou conseller delegat de Marina Badalona SA es faci per consens entre els consellers que en formen part de la societat.

Gerència Marina Badalona

Badalona treu un 0 en urbanisme.

Aymon Malonda Gracia

Així es com es com el consistori de Badalona creu més convenient senyalitzar un carrer a la seva ciutat. Les dificultats per a dur a terme el correcte funcionament de l'Àrea d'Urbanisme i Territori han sigut una constant durant els dos últims mandats a la ciutat de Badalona. Al ja conegut desgavell, ara s’hi ha afegit l’absoluta manca de coordinació amb Via Pública i la Guàrdia Urbana d’en Falcó.

Durant els últims 6 anys els regidors d’urbanisme, han destacat per unes polítiques basades en l’absència d'iniciatives reals per a la millora de la ciutat de Badalona. El seu immobilisme l'hem hagut de patir tots els ciutadans i ciutadanes. Durant aquest temps l’Ajuntament de Badalona ha estat incapaç d’afrontar qualsevol situació difícil, el seu sistema és anar donant llargues a les demandes i les queixes, com les dels veïns i veïnes de Canyadó, que reclamen el seu dret al descans.

Que no ens retallin el futur!

David Olivares

El passat 20 de maig el Departament d'Educació va anunciar la retirada del batxillerat nocturn de l'Institut Eugeni d'Ors, del barri de Sant Roc de Badalona.

Fa un any el Departament d'Educació ja va començar la seva campanya de retallada del servei de batxillerat nocturn al Barcelonès Nord amb la disminució de recursos i amb el tancament d'aquesta opció educativa en els centres Isaac Albèniz de Badalona i Puig Castellar de Santa Coloma, des d'aquell moment i fins ara l'únic centre educatiu que oferia el batxillerat nocturn era l' IES Eugeni d'Ors, que ofereix servei a un total de població de 400.000 persones, de les quals el 17% són a l'atur.

Batxillerat nocturn

Carles Sagués

La voluntat del "socialista" conseller Maragall de suprimir, a tota la comarca del Barcelonès, l'oferta pública d'estudis de batxillerat nocturn, és inimaginable, impensable, inexplicable, inconcebible, denunciable, inacceptable..., i tots els qualificatius que hi vulgueu afegir i mereix una resposta contundent.

L'accés a l'educació ha de ser fàcil, obert i a l'abast de tothom. L'administració ha de tenir com a objectiu que ningú que vulgui estudiar es quedi sense poder-ho fer i que el nombre de persones que s'insereixen en els circuits formatius vagi en augment. A l'abast de tothom però, sobretot, s'ha de vetllar per apartar del camí tots els entrebancs socioeconòmics que puguin aparèixer. Això que per a la gent d'esquerres és i ha de ser, en qualsevol moment i situació, un principi bàsic i irrenunciable, pren encara més importància quan es viuen etapes de crisi econòmica com en la qual ens trobem.

Gaudir de Ca l’Arnús

Pedro Jesús Fernández

No és la primera vegada que una parella o una família, en aquest cas amb un nen petit, decideixen anar a passejar al parc de Ca l’Arnús de Badalona.

El compromís del Govern municipal era aconseguir que aquest magnífic espai estigués sempre obert “perquè la ciutat gaudeixi d’un espai natural urbà singular, que sigui familiar i que esdevingui un punt de trobada ciutadana”.

El debat de la llei d’educació

Carme Martínez

Que avui l’educació és un tema de debat no ho pot negar ningú. No només perquè s’està discutint la Llei d’Educació Catalana (LEC) al Parlament, sinó perquè l’educació, a Catalunya i a l’Estat Espanyol, ha estat en entredit pels diferents informes elaborats en els processos d’avaluació que s’han fet del nostre sistema educatiu.

En l’etapa anterior a la LOGSE, com a conseqüència de l’impuls que va representar la creació d’un estat democràtic i el compromís de les forces d’esquerra amb l’educació, es va configurar un sistema educatiu al voltant de l’Escola Pública, i és aquesta la que va marcar els nivells de qualitat en la primera meitat dels anys 80.

Regulació de centres de culte: una oportunitat per garantir polítiques de cohesió social i renovació urbana

Àlex Mañas

Dissortadament Badalona ha tornat a ser notícia per la polèmica , generada intencionalment per alguns, al voltant de la obertura d’un nou centre de culte, en aquest cas per l’obertura d’un oratori musulmà al barri d’Artigues.

Aquesta polèmica coincideix amb que el Parlament està discutint un avantprojecte de llei per regular les característiques dels nous locals de culte al nostre país.
Aquest avanprojecte ens permet legislar aspectes que tenen a veure amb la realitat pluricultural de la societat catalana actual. Cal remarcar-ho, ja que fins ara els conflictes produïts als país s’han solucionat de forma especifica i sense abordar reglamentacions legislatives com, per exemple, els relacionats amb l’ús de símbols religiosos als centres educatius.

El valor de la política o no tots són iguals

Pedro Jesús Fernández

A mb freqüència, els que treballem en les associacions de veïns, hem escoltat a companys dir que no volen saber res de política.

Que treballen a l’associació per millorar el barri, aconseguir més equipaments i serveis, més neteja; en definitiva, per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes... i que la política és cosa dels polítics.