Prioritzar la contractació d'aturats de llarga durada i de col·lectius desafavorits socialment

Declaracions de demanant la inclusió de clàusules socials als projectes del FEIL perquè "s'apliqui criteris i percentatges mínims de reserva social en la contractació de personal"

Prioritzar la contractació d'aturats de llarga durada

Badalona treu un 0 en urbanisme.

Aymon Malonda Gracia

Així es com es com el consistori de Badalona creu més convenient senyalitzar un carrer a la seva ciutat. Les dificultats per a dur a terme el correcte funcionament de l'Àrea d'Urbanisme i Territori han sigut una constant durant els dos últims mandats a la ciutat de Badalona. Al ja conegut desgavell, ara s’hi ha afegit l’absoluta manca de coordinació amb Via Pública i la Guàrdia Urbana d’en Falcó.

Durant els últims 6 anys els regidors d’urbanisme, han destacat per unes polítiques basades en l’absència d'iniciatives reals per a la millora de la ciutat de Badalona. El seu immobilisme l'hem hagut de patir tots els ciutadans i ciutadanes. Durant aquest temps l’Ajuntament de Badalona ha estat incapaç d’afrontar qualsevol situació difícil, el seu sistema és anar donant llargues a les demandes i les queixes, com les dels veïns i veïnes de Canyadó, que reclamen el seu dret al descans.

Que no ens retallin el futur!

David Olivares

El passat 20 de maig el Departament d'Educació va anunciar la retirada del batxillerat nocturn de l'Institut Eugeni d'Ors, del barri de Sant Roc de Badalona.

Fa un any el Departament d'Educació ja va començar la seva campanya de retallada del servei de batxillerat nocturn al Barcelonès Nord amb la disminució de recursos i amb el tancament d'aquesta opció educativa en els centres Isaac Albèniz de Badalona i Puig Castellar de Santa Coloma, des d'aquell moment i fins ara l'únic centre educatiu que oferia el batxillerat nocturn era l' IES Eugeni d'Ors, que ofereix servei a un total de població de 400.000 persones, de les quals el 17% són a l'atur.

Batxillerat nocturn

Carles Sagués

La voluntat del "socialista" conseller Maragall de suprimir, a tota la comarca del Barcelonès, l'oferta pública d'estudis de batxillerat nocturn, és inimaginable, impensable, inexplicable, inconcebible, denunciable, inacceptable..., i tots els qualificatius que hi vulgueu afegir i mereix una resposta contundent.

L'accés a l'educació ha de ser fàcil, obert i a l'abast de tothom. L'administració ha de tenir com a objectiu que ningú que vulgui estudiar es quedi sense poder-ho fer i que el nombre de persones que s'insereixen en els circuits formatius vagi en augment. A l'abast de tothom però, sobretot, s'ha de vetllar per apartar del camí tots els entrebancs socioeconòmics que puguin aparèixer. Això que per a la gent d'esquerres és i ha de ser, en qualsevol moment i situació, un principi bàsic i irrenunciable, pren encara més importància quan es viuen etapes de crisi econòmica com en la qual ens trobem.

Gaudir de Ca l’Arnús

Pedro Jesús Fernández

No és la primera vegada que una parella o una família, en aquest cas amb un nen petit, decideixen anar a passejar al parc de Ca l’Arnús de Badalona.

El compromís del Govern municipal era aconseguir que aquest magnífic espai estigués sempre obert “perquè la ciutat gaudeixi d’un espai natural urbà singular, que sigui familiar i que esdevingui un punt de trobada ciutadana”.

El debat de la llei d’educació

Carme Martínez

Que avui l’educació és un tema de debat no ho pot negar ningú. No només perquè s’està discutint la Llei d’Educació Catalana (LEC) al Parlament, sinó perquè l’educació, a Catalunya i a l’Estat Espanyol, ha estat en entredit pels diferents informes elaborats en els processos d’avaluació que s’han fet del nostre sistema educatiu.

En l’etapa anterior a la LOGSE, com a conseqüència de l’impuls que va representar la creació d’un estat democràtic i el compromís de les forces d’esquerra amb l’educació, es va configurar un sistema educatiu al voltant de l’Escola Pública, i és aquesta la que va marcar els nivells de qualitat en la primera meitat dels anys 80.

Regulació de centres de culte: una oportunitat per garantir polítiques de cohesió social i renovació urbana

Àlex Mañas

Dissortadament Badalona ha tornat a ser notícia per la polèmica , generada intencionalment per alguns, al voltant de la obertura d’un nou centre de culte, en aquest cas per l’obertura d’un oratori musulmà al barri d’Artigues.

Aquesta polèmica coincideix amb que el Parlament està discutint un avantprojecte de llei per regular les característiques dels nous locals de culte al nostre país.
Aquest avanprojecte ens permet legislar aspectes que tenen a veure amb la realitat pluricultural de la societat catalana actual. Cal remarcar-ho, ja que fins ara els conflictes produïts als país s’han solucionat de forma especifica i sense abordar reglamentacions legislatives com, per exemple, els relacionats amb l’ús de símbols religiosos als centres educatius.

El valor de la política o no tots són iguals

Pedro Jesús Fernández

A mb freqüència, els que treballem en les associacions de veïns, hem escoltat a companys dir que no volen saber res de política.

Que treballen a l’associació per millorar el barri, aconseguir més equipaments i serveis, més neteja; en definitiva, per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes... i que la política és cosa dels polítics.

La vergonya de l'estació de Badalona

Carles Sagués

Ja fa temps, anys, que des d’ICV anem reclamant la renovació de l’estació de Badalona, per molts motius, però fonamentalment per fer-la accessible a les persones amb mobilitat reduïda. Hem presentat mocions al Ple de l’Ajuntament, els nostres grups al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats també ho han defensat, en Joan Herrera ho va introduir com esmena als pressupostos generals de l’estat, però el projecte no es va executar ...

Petit pensament

Venanci Saborit

Em plau respondre la invitació d’en Carles per “penjar” una opinió en aquest “taller”. Em sembla un espai interessant. Per tant, aquí va un “petit pensament”.

Fa poc vaig saber que el “negociador” de Delphi –l’empresa de Cádiz- tenia unes retribucions salarials equivalents a la totalitat de la massa salarial dels més de 1.000 treballadors a acomiadar.