Cinisme i inmigració

Pedro Jesús Fernández

Els éssers humans tenim una facilitat sorprenent per passar d’un problema greu no resolt a un altre d’encara més greu i que tampoc resoldrem. Ara bé així aconseguim tranquil•litzar consciències i, sobretot, desfocalitzar l’origen i ocultar els vertaders responsables que, curiosament, són al darrere dels principals problemes que avui pateix el món.

Ara ja tothom s’ha oblidat de la crisi i dels que en van ser responsables, entre altres raons perquè els governs ja han tapat els seus forats amb els nostres diners.

Tanmateix s’ha de continuar parlant de la crisi o més aviat de les seves conseqüències i, per què no, buscar altres responsables.
A Badalona tenim un especialista, mentider reincident, que no es cansa de repetir que tan sols li falten dos regidors per tenir l’alcaldia quan en realitat en necessita com a mínin set; que sense cap pudor proclama que la culpa de la manca de recursos per atendre els serveis socials la tenen els nouvinguts, alimentant i provocant l’enfrontament entre la classe obrera autòctona i la classe obrera immigrant. No diu que els responsables de la pobresa al món no són els treballadors ni explica que la pobresa no és un problema de manca de recursos sinó la distribució que se’n fa. Eradicar la pobresa no és un problema de xifres, més aviat és un problema de com es distribueix la riquesa del nostre planeta. Tothom sap que no més de tres-centes famílies acumulen el 80% de la riquesa del món i que cada un dels 125 multimilionaris més rics del món ingressa cada minut 36.000 euros, mentre que la resta, més de 6.000 milions, hem de sobreviure amb un 20%, del qual la major part es queda en l’anomenat primer món.
El nostre personatge no ha dit ni ha escrit res sobre l’especulació, la corrupció, l’explotació, l’acumulació de riquesa per procediments no sempre transparents de molts dels seus, millor dit del seu partit, que lidera el rànquing de les llistes negres sobre corrupció a l’Estat.
És clar que també hi ha altres que s’escandalitzen per aquest comportament i no ho denuncien ni reclamen més recursos per als ajuntaments per poder atendre les demandes dels més febles i evitar l’exclusió social i la marginació de molts treballadors i treballadores.
L’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris...” No diu res sobre ideologia, religió o creença, nacionalitat o raça. També la nostra Constitució i el nostre Estatut parlen de drets fonamentals de les persones. No podem oblidar que els nostres drets seran privilegis si no els defensem també per als altres i que la pobresa no és un fenomen natural contra el que res podem fer, sinó un fet social que avui és possible eliminar. Tant sols cal voluntat política.
Ara bé el nostre més veterà dels aspirants a l’alcaldia de Badalona continua, amb el discurs i les propostes xenòfobes i racistes, alimentant la crispació i l’odi entre els treballadors en atur dels barris de Badalona.