La Participació ciutadana en la sanitat

Josep Soler Amigó

En aquests moments estem en procés d’organització de la participació ciutadana per part del Departament de Salut de la Generalitat. En aquest “retorn” del poder polític als ciutadans es precisa la participació organitzada i decisòria de municipis, entitats proveïdores de serveis (en el nostre cas BSA i ICS) els professionals sanitaris i la pròpia comunitat (AA de Veïns, AA de malalts, simples ciutadans...)

El Document del Mapa Sanitàri en el capítol 5.2 diu:”Els ciutadans com a propietaris del sistema públic de salut, Han de veure reconegut el seu paper de protagonistes com a individus i societat. Han de disposar de informació clara sobre possibilitats i resultats del sistema,han de poder participar en la presa de decisions ....i han d’assumir les pròpies responsabilitats....els ciutadans han de ser considerats com agents competents i responsables, subjectes de drets.”

La teoria mai havia estat tant ben exposada, però ...i la pràctica?
En aquesta zona de Badalona en la que estem, objectivament hi coexisteixen dos sistemes sanitaris: El sistema BSA (Badalona Serveis Assistencials, que té com a Centre l’Hospital Municipal) i el sistema ICS.
L’ICS és un sistema que té el lloc de presa de decisions molt allunyada de la ciutadania de Badalona. Pot decidir que no hi hagin especialistes a la zona de Llefià – La Salut sense donar comptes a ningú. Això és el que ha fet històricament a Badalona. Aquests tipus de decisions s’han de basar en : INFORMACIÓ DE LA REALITAT, PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA, CONSENS I RESPONSABILITAT EN RELACIÓ ALS RESULTATS
A la pràctica , que veïem?
-1 ICS és una organització allunyada de la ciutadania, que canvia arbitràriament els seus directius locals i per tant es converteix en insaquible al diàleg.
-2 Anàlisi de la situació: Llefià - La Salut té més població que moltes capitals de província d’Espanya i per tant les seves necessitats “capitatives” (per habitant ) han de ser les que corresponguin a la seva població.
-3 No hi ha cap anàlisi dels fluixos de la gent, circulatoris i de transport públic per poder decidir el resultat dels problemes de mobilitat que això pot generar.
-4 En cap moment s’ha demanat opinió a l’Ajuntament, a altres proveïdors, de serveis (BSA) , als professionals sanitaris i a la comunitat d’usuaris . No s’ha buscat el consens raonat de totes les parts tal com s’especifica en el Document del Mapa Sanitàri. Sembla com si el ICS pretengui incomplir les directrius que venen de la seva Direcció.
-5 No assumeix responsabilitats sobre els problemes que genera la seva presa decisions unilateral.
Què és BSA? És una entitat municipal que dona serveis hospitalaris , ambulatoris i sociosanitàris a més de mitja Badalona, amb un grau de satisfacció alt en relació a les enquestes fetes als usuaris.
-1 BSA ha sorgit de la lluita participativa de ciutadans i professionals des de abans de la democràcia. No tot el que fa és perfecte, però es manté fidel en la defensa dels ciutadans de Badalona.
-2 Ha demostrat la seva voluntat participativa posant en funcionament Consells de Salut en algunes Àrees Bàsiques que gestiona i ha rebut i dialogat amb les Comissions de salut de Llefià – La Salut.
-3 Com a proveïdor local de serveis en Salut, té una dependència del ICS. No es pot plantejar atribucions que no hagin estat concertades per l’ICS.
Creiem que BSA, l’Ajuntament, els professionals sanitaris i la ciutadania , través de les AA de Veïns i les Comissions de salut. podem treballar junts per tal de aconseguir els objectius que ens són comuns: Una sanitat igual i de qualitat per tots els ciutadans de Badalona a la que volem arribar amb un treball participatiu de tots.