El valor de la política o no tots són iguals

Pedro Jesús Fernández

A mb freqüència, els que treballem en les associacions de veïns, hem escoltat a companys dir que no volen saber res de política.

Que treballen a l’associació per millorar el barri, aconseguir més equipaments i serveis, més neteja; en definitiva, per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes... i que la política és cosa dels polítics.

Sempre he explicat que això que volem i reivindiquem des de les associacions de veïns es un fet polític, una activitat política. Normalment ens posem d’acord i arribem a la conclusió que tot és política i tots fem política. Però, a continuació, els meus companys i les meves companyes afirmen que no confien en els polítics, que molts manipulen, que van a la seva...
Una altra vegada els explico que, com passa a tot arreu, hi ha gent honesta, coherent i compromesa que treballa per aconseguir millores per a tothom, i gent que utilitza la mentida i l’engany per aconseguir els seus propòsits, que no sempre són els que reclamem la majoria social. A vegades, el pitjor enemic del treballador és el mateix treballador desinformat i conformista.
Tothom és conscient de les injustícies, de les desigualtats, dels horrors de les guerres...però aquestes coses no passen per casualitat. Hi ha persones darrera que són les responsables d’aquestes situacions, d’aquestes desigualtats. Generalment es diu que són persones molt poderoses, que no volen canviar res, que volen que tot continuï igual. Per això diem que són conservadores, i els partits que defensen aquestes posicions són de dretes. Així ha estat sempre, encara que avui són molts els que diuen que no hi ha dretes ni esquerres, com si tots els problemes de la humanitat haguessin desaparegut i s’haguessin eliminat totes les injustícies d’aquest món. Com si els responsables de la crisis financera, la fam, la depredació del territori... fossin els treballadors que s’han quedat amb els diners i han especulat amb els seus negocis i les seves propietats, i els grans financers fossin unes pobres i honestes persones que no tenen cap responsabilitat.
Sóc conscient que és molt difícil aconseguir que arribi a tothom un discurs com aquest. Els mitjans de comunicació, en general, tenen darrera uns amos que procuren difondre unes idees i uns missatges que defensen uns interessos determinats, que no són precisament els de la classe treballadora. La manipulació i la tergiversació estan l’ordre del dia. La mediocritat, la vulgaritat i el tot se val, omplen les televisions.
Per això, defensar la política com una activitat noble i a alguns polítics com a persones decents que busquen el benestar de tota la ciutadania no és feina fàcil. Cal que l’acció política sigui més participativa, cal recuperar col•lectivament la iniciativa i desenvolupar un treball dirigit a millorar les condicions de vida de la ciutadania, sense sectarismes, amb coherència, transparència, participació i generositat.
Hem de treballar per fer possible una democràcia participativa. Volem ser polítics actius i defensar les nostres propostes dia sí i dia també. La política no és anar a votar cada quatre anys. El nostre vot no és un xec en blanc perquè els càrrecs electes facin el que no volem. És ser escoltats, és diàleg, és poder decidir entre tots sobre les qüestions que modificaran les nostres condicions de vida... No volem delegar, no volem que els càrrecs electes siguin els que decideixin sense escoltar i prenguin mesures d’esquena als afectats. Volem ser també protagonistes i compartir la responsabilitat de les decisions que transformaran les nostres vides. Hem de recuperar els valors de l’esquerra i defensar els valors col•lectius per sobre de l’individualisme i la insolidaritat.
Això significa un compromís amb la col•lectivitat i una renúncia a l’individualisme, defensar i reclamar la justícia social, el dret a l’habitatge, la sanitat i la educació públiques... Exigir als governs que no només garanteixin això, sinó també que no es vulnerin els drets humans sota cap pretext, cal recuperar el veritable sentit de la democràcia i aconseguir un món millor per a tothom, més just, més solidari i més humà.
Avui, sense l’esforç de molts polítics i d’altres moltes persones anònimes que han lluitat i lluiten per aconseguir fer realitat un altre món, no estaríem on estem ara, encara que hem de continuar treballant per millorar i fer realitat aquest objectiu.